|
La nit boja es converteix en la nit més massificada de les Santes
 Segons algunes estimacions, van ser fins a 15.000 persones les que van gaudir de la nit més ebojarrada de les festes mataonines. I és que la Nit Boja va ser un any més la nit més multitudinària, en el seu conjunt, de totes les Santes.
Amb els actes convertits en clàssics autòctons i referents de foranis, la Nit Boja va trascorrer amb molta energia, ganes de diversió i molta gent.
El Desvetllament Bellugós va tornar a ser un mantell humà que va cobrir la Riera, tant en la baixada com en la pujada de la plaça Santa Anna. El clàssic Bequetero va fer cantar a mataronins, maresmencs i la resta del món present en aquella munió de saltadors dels quinze vots previs a l’esclat una vegada rera l’altra. La banda Mestre Ors i l’Agrupació musical del Maresme van domar i conduïr la marea humana fins a la plaça, on la Coixinera esperava espectant, el que es podria considerar, una puesta de largo de la formació. Aquest van aparcar els nervis per demostrar la canya que són capaços de donar, i amb un treballat repertori van saber fer ballar la gent durant la convidada.
Un cop en Robafaves va amagar el cap a dins l’ajuntament va ser l’hora del foc. La nit va deixar de ser negre durant una bona estona en què les guspires del foc van il·luminar-la. Mataró va cremar gràcies a les diableses, la momerota, la momeroteta, el drac i les gran traques situades en algunes de les cantonades per on passava el correfoc. Però els mataronins que saltaven sota les figures i desafiaven les guspires van veure com a moment culminant el bany de guspires a la plaça de l’Ajuntament. Aquell infern artificial de diableses i cercles de foc va ser el punt i final d’un dels moments més eperats de Les Santes que es va acomiadar amb un petit espectacle pirotècnic.
I desprès del calor a la que el foc va sotmetre als que van seguir el correfoc en una nit ja de per si molt calurosa, res millor que seguir la pujada que va dur als assistens que encara tenien forces i ganes de continuar la festa fins al Parc Central, on va tenir lloc la gran ruixada. Allà, sota els aspersors d’aigua situats a la pista del parc, l’Orquestra Girasol va omplir de música un parc fins que no es va començar a buidar fins que va sortir el sol.
Jordi Aliberas i Marta Pedrico // Mataró Notícies
|
)
